Aquest és l'espai on els components de Cop de Clown diuen de les seves, també fan comentaris, ens expliquen anècdotes, o ens expliquen alguna cosa divertida que els hi ha passat durant la setmana, que es veu que això ho fan o ho feien en una llibreta del seu local.
EN
TOTI HA DIT:
Algú ha d’encetar aquesta secció del nostre club de fans, i aquest seré jo. Amb un somriure d’orella a orella, i amb aquelles pessigolles que et vénen quan estàs a punt d’estrenar un nou muntatge o amb aquella pell de poll que se’t posa quan et rasques on et pica. Més inflat que un globus aerostàtic, més feliç que un tornavís, i més segur que un "Sugus", només em queda per dir, salut i endavant, ens encanta que gent com vosaltres hagi vingut a treure el nas!!
Toti 27/08/07
L'ANSCARI HA
DIT:
Normalment em passen més coses pel cap que pel cul, doncs pel cul, pot ser més clara o més espessa però només me n'hi passa una. Això no treu que, a vegades, el que em passa pel cap es defineixi amb la mateixa paraula, com ara mateix. Merda ja ho he dit !
Tornaré a començar...
Normalment em passen moltes coses pel cap i està bé que a cop de clown hi hagi l’espai per poder-les recollir en forma d’escrits informals, informatius, informàtics amb formatge o amb formigues al peu (se m'ha adormit).
Anscari 28/08/07
EN
FELILLO HA DIT:
M’he proposat escriure-us uns mots i vés, (com abans de començar un bolo) m’ha vingut pixera. Seran els nervis, serà la por, serà la pressió, (sí, deu ser la pressió; la pressió que tinc a la panxa que penso alliberar un cop hagi acabat d’escriure aquestes línies).
Ja n’hi ha prou? NO?! Però penseu que si escric gaire més, ells es cansaran i jo ……. Jo em pixaré, voleu dir que no serà millor que ho deixem aquí i serà una alliberació per tots?
Doncs vinga, no voldria que el primer text fos...paper mullat.
Petons i abraçades pels seguidors i per les seguidores (respectivament, tot i que sovint alteri l’ordre… públic).
Felillo 31/08/07
EN DON
HA DIT:
Us heu preguntat mai com és que els llums de l’escenari s’encenen, s’apaguen i canvien de color? I com és que de cop i volta sona la música? Aix... no ho havíeu pensat? Doncs mireu, totes les companyies tenen homes i dones invisibles que s’encarreguen d’anar amunt i avall per darrere els escenaris fent aquestes feines i l’home invisible de Cop de Clown sóc jo. Així doncs, com que tinc ben poques oportunitats per saludar-vos, ho faig des d’aquí i us envio un petó aixíííí de GROOOOS! (a repartir entre tots i totes).
Albert Dondarza 31/08/07
LA
TXELL HA DIT:
Volia ser la presidenta del Club de Fans i no m’han deixat!! Potser perquè saben que sóc una marimandona i els ha agafat canguelis. Ells s’ho perden...
En fi, com que no podré anar de gira em quedaré tancadeta a l’oficina donant ordres des de l'ombra! Bolo cap aquí, bolo cap allà booooooooooooolo eeh!
Txell Farràs 03/09/07
L'ANSCARI JA S'ANIMA:
La Quela de cala Quica, que cola i col·loca la Coca-Cola, te un ca coix que cau de cul, quan en Quel de Cancún, que és de Can Col, cou el quilo de cacau del calaix que, com és clar, cal encolar pel cantó que canvia de color, quan la calor crema el cordó caqui de cotó que queda com un carbó, el molt cabró. Qui, en Quel ? No coi, el cordó que diu en Quel que és de cotó i que jo crec que cria cucs com el ca coix de la Quela de Ca la Quica, quan cruspeix crispis caducats d’aquell cabaç que és de collons perquè no és car, com aquell cove de cartró, cobert de cuir curtit a cop de claus cromats, com el cartell de cop de clown... al cap. Al cap de qui? Que si carai, al cap d’aquell coi de covard, que va quedar cardat, quadriculat, quin crac! Què dius que què...?
Que dic que crec que cal callar o continuar amb aquest cantar fins a esclatar, clar i català...
Anscari 28/08/07
Tinc tos de tantes trompes tontes i estic tenyit de tants tragos trets d’estanteries en tremendes tertúlies de terroristes torrats, tirats per terra i estripats, que treuen terra dels testos dels terrats. M’he encallat. Trenta-tres titis = 66 tetes...
Anscari 28/08/07